No és intenció d’aquest apartat fer un repàs exhaustiu de la història dels Gegants ni dels Nans en el món ni a Espanya ni al País Valencià.
Sols volem fer una breu aproximació al que han estat els Gegants i Cabets d’Ontinyent, la seua recuperació, la constitució de l’Associació de Gegants i Cabets d’Ontinyent i l’auge que viu actualment el món geganter i cabeter a la nostra població, que ben fort i amb molt d’orgull ho diem i ben bé ho poden afirmar tots els amics geganters que ens han visitat en els Aplecs que hem celebrat des de 1994.
Per aprofundir més sobre la història res millor que visitar l’apartat d’hemeroteca d’aquesta mateixa pàgina web i llegir tots aquells articles que s’han escrit per companys de la nostra Associació i d’altres persones coneixedores d’aquest món.
Antecedents
La més antiga data que tenim constància a Ontinyent és la de 1743 en què es va nomenar a una persona eclesiàstica ‘maestro de rocas’. La seua funció era la de curar i disposar els diferents participants a la festa del Corpus: para disponer y cuydar lo que se acostumbra asser en la fiesta del Corpus, como son mumos, Gigantes, nanos y comedias y demás que se necesite para el lucimiento de la festividad…
D’aleshores ençà els trobarem obrint la comitiva de les processons commemoratives cívico-religioses o de la Puríssima.
Gegants i cabets han aparegut i desaparegut dels programes de festes víctimes de les més variades vicissituts històriques.
- l’any 1855 uns joves van apujar els quatre gegants dalt de tot del Campanar de la Vila per a sorpresa dels feligresos que en la missa de descoberta de les festes de la Puríssima els contemplaren.
- l’any 1931, amb la proclamació de la República, van desfenestrar des del balcó de l’Ajuntament el rei dels cabets com una mostra de substitució i destrucció de tot allò que tinguera a veure amb la reialesa.
L’any 1946 és la benedicció d’uns nous gegants construïts per Carles Tormo, ‘Carlets’ i d’uns nous cabets, construïts pel Manuel Martínez Oviedo, ‘el Ninero’, en vímet i fusta de faig a l’estil de la postguerra. I s’hagueren de fer per complaure la veu popular que en demanava la restitució.
Molt sovint s’anomenaven Isabel i Fernando i el poble els motejava amb el rei i la reina o l’Agüelo i l’Agüela (rei moro i reina mora). Ballaven al ritme marcat pels tabals que feia sonar la dinastia dels Culets sobre el tema de El ball de Torrent. La gent, mentrestant, cantava tireu pa i olivetes. Arrimeu cadiretes.
El temps, per una banda, va acurtar l’extens itinerari reduïnt-lo únicament al Carrer Major i, per altra banda, va afectar en la seua conservació. Les figures patiren molts trasllats, produint-se danys que ningú no reparava, fins a arribar a un estat de pràctica irrecuperabilitat.
Cabets del Ninero.
Els Gegants de Carlets just abans de les noves figures (1992)
LA RECUPERACIÓ
Els cabets construïts pel Ninero quasi mai han mancat a la festa, encara que de vegades no hi havia gent per a traure’ls.
L’any 1982 el grup de teatre l’Auca va aconseguir la recuperació del ball dels Cabets, el que va suposar un pas important per a la dignificació d’aquesta festa que s’havia anat degradant en excés. Fins aleshores, els cabets sols es passejaven els carrers i acaçaven els infants. I el poble, ràpidament, va assimilar el ball com la música com a pròpia. El següent objectiu va ser refer els gegants.
Es va formar un col·lectiu que tots coneixen com ‘la gent dels cabets’ i que va anar entrevistant-se amb les distintes autoritats locals perquè es conscienciaren del tema. El grup va acabar legalitzant-se a instàncies municipals, i va nàixer així l’Associació de Gegants i Cabets d’Ontinyent. És aleshores quan el consistori va encomanar a Jordi Arrue, membre del col·lectiu Font d’Art, l’elaboració d’uns nous gegants però que havien de ser idèntics als vells, per més que aquesta vegada foren construïts en fibra de vidre i polièster i amb una estructura metàl·lica.
Jordi va comptar amb l’ajuda d’Imma Ibáñez, i així després de fotografiar els antics gegants, pendre’ls mida, desmuntar caps i braços per a fer motle, etc. els nous gegants van anar naixent a l’ombra del campanar.
El 19 de juny de 1992 es fa la presentació de la recuperació dels gegants, mitjançant un acte públic que l’Associació organitza i que té lloc al Centre de Cultura ‘Manuel Sanchis Guarner’. Una exposició fotogràfica il·lustrava pas a pas la restauració per als majors, metre que uns retallables repartits per les escoles sensibilitzaren els menuts que no els havien vist mai.
L’oratge només permetrà la seua presentació oficial al carrer el 28 de juny de 1992. Per l’ocasió Francesc Tortosa del grup Menestrils va composar la música del ball.
Imma Ibáñez i Jordi Arrue el taller de La Vila
Per fi l’Associació pot convidar de nou a tots els qui vulguen participar en una de les manifestacions lúdiques que més arrel tenen a la ciutat d’Ontinyent. Els gegants desfilaran, ballaran i algun cabet us perseguirà, en una mena de joc.
Els cabets foren també presentats amb el seu nou aspecte de fibra de vidre per a la festa de la Puríssima del mateix anys 1992. Foren construïts utilitzant com a motle les antigues figures.
Actualment, de les antigues figures tan sols queden els cossos i l’estructura dels Gegants i els vestits que portaven els Cabets, dipositades en el local que disposa l’Associació de Gegants i Cabets d’Ontinyent.
15 anys després
Una vegada consolidada aquesta recuperació es va encarregar al mateix Jordi Arrue la construcció del Gegant Jueu i la Geganta Jueva. Aquesta vegada comptà amb l’ajuda del seu fill. Foren presentats oficialment aprofitant el 4t Aplec de Gegants i Cabets d’Ontinyent que se celebrà l’any 2006. Van actuar com a padrins del bateig civil el Gegants del Pi i el cantant Paco Muñoz.
Així que ara, la ciutat i la gent d’Ontinyent pot disfrutar de 6 gegants i 8 cabets.
Al 2010 i aprofitant el 5é Aplec de Gegants i Cabets d’Ontinyent, es va presentar en societat el nové cabet ontinyentí: Manduca. Però aquest cabet el va construir Jordi Arrue l’any 1992; per diversos motius i problemes que ara no venen al cas, va estar 18 anys guardat en el local de la nostra Associació, esperant el moment propici de xafar el carrer. Tot i això, a principi del segle XXI va participar en una ocasió en el carnestoltes d’Ontinyent.