Les figures dels gegants i dels cabets que conegueu van ser realitzades l’any 1992 per l’artista ontinyentí Jordi Arrue Ferri a partir de les figures que hi havia abans. Estan fetes en fibra de vidre i poliéster, que són uns materials plàstics molt sòlids i ressistents. A banda, els gegants presenten també una estructura interna feta d’alumini.
Els gegants i els cabets anteriors a aquests es van beneir i presentar l’any 1946 amb motiu de la celebració del Segon Centenari de la Proclamació Canònica de la Immaculada Concepció, Patrona d’Ontinyent.
Gegants
REIS CRISTIANS
REIS MOROS
REIS JUEUS
Les figures antigues tenien una estructura de fusta de faig, els cossos eren uns enormes cistells de vímet i els braços i els caps estaven fets amb cartó. El seu autor va ser Carles Tormo, “Carlets”.
Les actuals figures mores i cristianes van ser realitzades per Jordi Arrue en 1992 i són una recreació de les que féu Carles Tormo, “Carlets”, l’any 1946.
Les figures cristianes segueixen les pautes de la moda gegantera de la postguerra espanyola de 1936-1939: reis cristians a l’estil dels creadors de la unitat pàtria espanyola, Isabel de Castella i Ferran d’Aragó, els Reis Catòlics.
L’any 2006 el propi Jordi Arrue Ferri va elaborar els dos gegants jueus amb els mateixos materials que va emprar per fer els gegants moros i cristians.
D’aquesta manera, els gegants representen les tres cultures que van conviure a Ontinyent durant l’Edat Mitjana.
Des de l’any 1992 els Gegants d’Ontinyent tenen el seu propi ball, el qual dansen al ritme de la música que, amb el nom de “Ball dels Gegants d’Ontinyent”, va crear Francesc Tortosa Llin. El mateix compositor va escriure també la “Cercavila dels Gegants d’Ontinyent”.
GEGANTONS
Els Gegantons naixen de la demanda de la xicalla de l’Associació de Gegants i Cabets d’Ontinyent que vol formar part de forma activa de la festa. És per això que es construeixen tres figures de diferents alçades adaptades a distintes edats des dels 7 als 16 anys.
Són els fills de les tres parelles de moros, cristians i jueus.
Aquestes figures van ser dissenyades i construïdes per Victor Pons Arnau al seu taller a Menorca. La roba la va cosir la modista Inma Soriano. Van ser presentades el 26 d’octubre de 2018, al 3r Aplec de Gegants i Cabets Ontinyentins. Un any després, a la vespra de la Puríssima del 2019 es va estrenar la música composada per Joan Aparici Garcia i el ball per Concep Tortosa Ballester, que servirà per lluir la destresa dels futurs geganters i geganteres a les desfilades de la Vespra del Corpus i de la Puríssima. Els acompanyen els músics del Regall cada vegada que ixen a fer festa al carrer.
Els noms van ser elegits en un procés participatiu entre els membres de l’Associació.
CABETS
Les antigues figures eren de cartó i les va fer Manuel Martínez Oviedo, el Ninero, un altre artista local que treballava especialment per a la il·lusió de la gent més jove.
Aquells cabets inspirats en personatges del cinema van substituir uns altres anteriors. Les notícies que tenim de cabets a Ontinyent es remunten a 300 anys enrere.
Des de 1982 els Cabets d’Ontinyent dansen “El ball dels Cabets” amb música de tabal i dolçaina arranjada per Enric Gironés. El mateix músic va crear el “Passacarrer dels Cabets”. Els cabets d’Ontinyent fan servir per al ritme i la dansa uns instruments de fusta treballada que s’anomenen closques o xasques, excepte el Rei que duu una porra.
BESTIARI
Figures enclavades dins del bestiari festiu europeu. Van ser recuperades a partir de documents de l’Arxiu Municipal d’Ontinyent del segle XVI.
FITXES INDIVIDUALS
Rei Cristià
Encapçala la desfilada dels Gegants d’Ontinyent.
Amb el cap ben coronat, cabells i barbes llargues, cobreix l’esquena amb la majestuosa capa d’ermini i duu cenyida la seua senyorívola espasa.
Tradicionalment és conegut com “el Rei”.
Característiques
- Nom: REI CRISTIÀ
- Alçària: 4m
- Pes: 50 Kg
- Any de construcció: 1992
- Constructor: Jordi Arrue
- Fabricat en fibra de vidre
- La roba fou confeccionada per Trini Galbis
- L’espasa és de ferro i substituí a una altra de fusta que es va trencar. Sols és original el pom, datat de 1946
- Porta bata d’una peça amb capa d’ermini
ReiNA CristiANA
S’emparella amb el Rei Cristià i ocupa el segon lloc en les cercaviles gegantines.
Té un posat regi i altiu amb la seua corona per damunt d’uns cabells perfectament pentinats. Duu un vestit de color turquesa amb randes blanques així com un llarg collar i arracades “de perles”. Són destacables les seues mans cobertes per uns guants perfectament ajustats.
Tradicionalment és coneguda com “la Reina”.
Característiques
- Nom: REINA CRISTIANA
- Alçària: 4m
- Pes: 45,5 Kg
- Any de construcció: 1992
- Constructor: Jordi Arrue
- Fabricada en fibra de vidre
- La roba fou confeccionada per Trini Galbis
- El vestit consta de dues peces; porta arracades i collar de perles de dues voltes
Rei MORO
El Rei Moro ocupa el cinqué lloc en la desfilada. És característic d’ell el barret de Fes envoltat d’un turbant d’estil otomà amb la mitja lluna al davant, i de la seua cintura penja una amenaçadora alhora que inofensiva simitarra.
El Rei Moro, tradicionalment, és conegut amb el nom de “l’Aüelo”.
Característiques
- Nom: REI MORO
- Alçària: 4m
- Pes: 43 Kg
- Any de construcció: 1992
- Constructor: Jordi Arrue
- Fabricat en fibra de vidre
- La roba fou confeccionada per Trini Galbis
- Porta espasa sarraïna, bata d’una peça i una espècie d’abric de tres quartes sense mànegues
ReiNA MORA
Vesteix una bata de color marró que es cobreix amb un jupetí curt de color blau. Les llargues trenes que li pengen es complementen amb un preciós mocador-turbant de color blanc.
Transmet una mirada tendra enmig d’un rostre afable i és, amb tota seguretat, la figura gegantina més estimada pels ontinyentins i les ontinyentines. Ocupa el privilegiat últim lloc de la desfilada i, per tant, és la darrera imatge que els espectadors guardem a la retina quan acomiadem les nostres figures fins a la pròxima eixida.
És “l’Aüela” dels Gegants d’Ontinyent.
Característiques
- Nom: REINA MORA
- Alçària: 4m
- Pes: 45 Kg
- Any de construcció: 1992
- Constructor: Jordi Arrue
- Fabricada en fibra de vidre
- La roba fou confeccionada per Trini Galbis
- Llueix arracades, collar i polseres en metall bronzejat, bata marrona i jupetí curt de color blau
Rei JUEU
Si observem el rostre del Rei Jueu retrobem trets físics i expressions facials que véiem en el mateix Arrue. Podria dir-se que es tracta de l’autoretrat gegantí de l’autor.
El Rei Jueu ocupa el tercer lloc en la desfilada.
Popularment ja se’l coneix com “el Gegant Arrue”.
Característiques
- Nom: REI JUEU
- Alçària: 4m
- Pes: 44 Kg
- Any de construcció: 2006
- Constructor: Jordi Arrue
- Fabricat en fibra de vidre
- La roba fou confeccionada per Imma Soriano
- Porta una batola a ratlles daurades i grises i per damunt un jupetí de color ocre. Del coll li penja un medalló amb l’estrella de David i del muscle li baixa la bossa de cuir dels diners, símbols que sempre han anat associats als jueus.
ReiNA JUEVA
La reina Jueva és la quarta en l’ordre de la desfilada. Com que hi ha qui l’anomena, en castellà, “la judía”, s’escolten veus que la rebategen amb el nom de “la Fresola”.
Característiques
- Nom: REINA JUEVA
- Alçària: 4m
- Pes: 40 Kg
- Any de construcció: 2006
- Constructor: Jordi Arrue
- Fabricada en fibra de vidre
- La roba fou confeccionada per Imma Soriano
- Porta bata i un vel que li cobreix el cap. També poseres i collar.
Rei DEL CABETS
És el cap de dansa, aquell qui dirigeix el ball i la resta de cabets.
La seua corona és un tabal que duu damunt del cap. El seu ceptre reial o bastó de comandament és la popular “porra”, sempre amenaçadora i sempre inofensiva, que eleva per ordenar als músics quan han de tocar i per a què els seus companys cabets facen les seues evolucions dansístiques. És l’encarregat principal d’acaçar els xiquets i les xiquetes que en lloc de jugar amb els cabets es dediquen a fer-los algun mal.
Es té constància gràfica d’un cabet amb estes característiques abans de 1946, per tant, l’actual és, almenys, el tercer cabet amb un tabal al cap. Forma parella amb Popeie. És conegut també com “el de la porra”, “el del tambor” o “bussi”.
POPEIE
Se situa en la dansa al costat del Rei dels Cabets.
L’actual Popeie és un cabet de nova creació de Jordi Arrue ja que l’anterior figura va desaparéixer fa molts anys. Es té constància d’un cabet amb gorra de mariner ja abans de 1946. Probablement quan la Paramount Pictures va llançar l’any 1933 les pel·lícules de dibuixos animats del personatge “Popeye the Sailor” (Pop-eye vol dir “ull sobreïxit”), els xiquets i xiquetes d’Ontinyent rebatejaren aquell antic cabet mariner. Després, quan es feren els cabets de 1946, el Ninero ja va recrear l’autèntic Popeie.
NEGRE
En la dansa se situa en el primer lloc a continuació de Popeie i enfront del Tinyós.
És el cabet de les dues cares, la principal, que és la negra, i la del darrere, que és la blanca. Es creu que també procedeix d’una pel·lícula dels anys 30 que podria ser “the man with the two faces” (l’home de les dues cares) o bé “the jazz singer” (el cantant de jazz) rodada el 1927 i on un blanc es fa cantant de jazz i es pintava de negre per fer-ho. Era el fenòmen que s’anomenava “blackface”.
Sabem que abans dels cabets del 1946 hi havia algun cabet negre, probablement dos, però no tenim constància de que fóra de duescares.
També se’l coneix com el de “les dues cares” o “café amb llet”.
TINYÓS
Se situa en el ball en el primer lloc a continuació del Rei i enfront del Negre.
El nom d’aquest cabet li’l donàrem per homenatjar el cabet més popular dels que hi havia abans de 1946. Aquella figura rebia el nom de Tinyós perquè el seu cap formava uns rodals com si patira la malaltia de la tinya. Era la figura més estimada en aquell temps, el que més corria i que més feia córrer els xiquets. No sabem amb certesa quin personatge va voler recrear el Ninero l’any 1946 però l’aspecte que mostrava era prou diferent a l’actual. Aleshores mostrava cabells bruns i els pòmuls més enfonsats. Jordi Arrue li va posar la cabellera rossa i li va donar una mirada menys tímida així com també un posat més alegre. Se’l coneix també amb el nom de “el ros” o “el rubio”.
DUES PUNTES
Se situa a l’extrem de la filera a continuació del Tricorni i enfront del Barret Verd.
Representa el personatge que va protagonitzar Errol Flynn l’any 1938 a la pel·lícula “the adverntures of Robin Hood” (les aventures de Robin Hood), dirigida per Michael Curtiz. Evidentment, també rep el nom de Robin Hood.
BARRET VERD
Se situa en la punta, al costat del Gros i enfront del Dues Puntes.
Representa el popular actor de cinema mut Buster Keaton que va protagonitzar pel·lícules tan reconegudes com “The general” (el maquinista de la general). Sempre amb el seu inconfusible barret al cap i la seua cara inexpresiva.
TRICORNI
En el ball ocupa la posició central entre el Tinyós i el Dues Puntes i enfront del Gros.
Esta figura sembla ser que va eixir de la pel·lícula de 1934 “Treasure island” (l’illa del tresor), basada en l’obra homònima de Robert Louis Stevenson. Es tractaria del bucaner Billy Bones que va interpretar magníficament Lionel Barrymore. També se l’anomena “Napolió”.
GROS
En el ball ocupa la posició central entre el Negre i el Barret Verd i enfront del Tricorni.
Quan el Ninero va fer el cabet l’any 1946 vindria a representar el personatge cinematogràfic d’Oliver Hardy, a qui tots deien “el Gros”. Del seu company inseparable “el Flac”, que interpretava Stan Laurel, no tenim constància que haja existit.
MANDUCA
S’estrena en la seua participació amb els cabets ontinyentins en el 5é Aplec de Gegants i Cabets d’Ontinyent de l’any 2010.
Aquest cabet va nàixer en l’any 1992 sent creat per Jordi Arrue. Representa un personatge real ontinyentí que va ser pintor de parets de professió, entre altres coses i artista vocacional amb un estil molt particular. Va viure en la placeta del Pinyó, en la Vila, i va morir poc abans de que es construïra el cabet.
Aquesta persona ajuntava moltes característiques, algunes estrafolàries: filòsof de carrer, excèntric en el vestir, il·lògic en les actituds, àcrata en el comportament, xarrador impenitent i bohemi de la vida.
Diuen que una vegada va arribar un home en cotxe a la placeta de la Vila i va preguntar a Manduca per on s’anava a l’Ajuntament i aquest, servicial, sense dubtar-ho, el va enviar per les escales de la Bola cap avall, cotxe inclòs.
Atenent a la seua manera de ser no forma part del ball, està per fora fent el que li vé en gana. Porta un bastó que representa un pinzell amb premi per a qui no li fa cas.
ÀGUILA
Encara que és probable que la figura de l’Àguila eixira abans, és segur que es va introduir en la festa de 1577, segons ho demostra el següent assentament comptable: “pells daurades per a la àguila”, pagament de 92 sous a Joan Miralles “per dos dotzenes de pells daurades que faltaren per a fer la àguila per a la festa del Corpus”. Hi ha una altra data o pagament relacionada: 243 sous “per aros de sedassos, pells daurades y altres pertrets per a fer la àguila de la festa del Corpus”.
L’Àguila d’Ontinyent simbolitza, des del punt de vista civil, la sobirania del poble expressada en el poder de l’Ajuntament i és la representant de la ciutat. Representa el bé, és la senyora dels aires. Al mateix temps el fet de volar acosta l’àguila a la llum i al coneixement com manera de simbolitzar el poder. Des del punt de vista religiós, representa a l’evangelista Sant Joan, de la mateixa manera que el lleó simbolitza Sant Marc, el Bou Sant Lluc i un àngel Sant Mateu. Per tant, és la figura més important del bestiari amb molta càrrega simbòlica. Aquest animal festiu que apareix vinculat al poder té funcions protocol·làries en la festa respecte a la resta d’elements. És el personatge encarregat de saludar les autoritats o de fer solemne, amb el seu ball, l’arribada de convidats destacats.
Va ser construïda per Ramon Aumedes i Farré al seu taller de Granollers utilitzant la tècnica tradicional. Va ser presentada el 9 d’Octubre de 2015 a la Plaça Major.
Està caracteritzada per ser daurada, com ve als apunts de l’arxiu municipal i per la simbologia de la corona reial de l’escut de la ciutat i la bandera, que trobem a l’espiell.
L’Àguila d’Ontinyent només ix en ocasions solemnes: la processó del Corpus Cristi i el 8 de desembre a la processó de la Puríssima, patrona de la ciutat. Sempre és l’últim element en l’ordre del seguici de les processons per la seua importància i rellevància. També fa el seu ball a la Corporació Municipal el dia 9 d’octubre, festivitat de la Comunitat Valenciana.
Aquesta figura la fan ballar els membres de l’Associació de Gegants i Cabets d’Ontinyent. La música està composada per Saul Gómez Soler i és interpretada pel Grup de Percussió i Dolçaines La Colla d’Ontinyent.
TARTUGA
La Tartuga ja apareix en documents de l’Arxiu Municipal d’Ontinyent l’any 1609 on hi ha un apunt per una reparació de la figura. El text diu literalment: “72 sous i 10 diners al fuster Simeó Prats per adobar la Tartuga, Gigants e portar aquells, pintar los senyals y adreços per al Misteri d’Adam”. Segons l’estudi del Doctor en Geografia i Història i Arxiver Municipal Vicent Terol, dataria amb tota probabilitat de l’any 1580 i hauria estat construïda per l’escultor de València Lluís Monyós per a incorporar-la al Corpus ontinyentí.
Les “tartugues / tortugues”, tarasques o “cuques-feres”, dins del bestiari festiu europeu, són animals fantàstics de formes “monstruoses” que la majoria de vegades presentaven una closca de tortuga que es complementava amb potes de drac, cues de serp o d’alacrà, cara de lleó o antropomorfitzada, crins de cavall…
Amb la documentació facilitada per l’Associació de Gegants i Cabets, l’Ajuntament d’Ontinyent va encomanar la construcció de la Tartuga d’Ontinyent a l’artista Dolors Sans, que va fer ús d’una imaginació portentosa i va demostrar una vegada més la seua bona mà artística. El dia 7 de desembre de 2015, vespra de la Puríssima, va ser la presentació de la TARTUGA D’ONTINYENT a la Plaça Major. Participa als actes de la Vespra i la Processó del Corpus Cristi i de la Puríssima.
La Tartuga d’Ontinyent la ballen els membres de l’Associació de Gegants i Cabets d’Ontinyent al compàs de la magnífica partitura que ha composat el músic ontinyentí Ferran Sanchis i Gandia. Els músics que l’acompanyen són el Grup de Percussió i Dolçaina La Colla.
ROC
Nen cristià, fill de la parella de gegants reis cristians. Presenta una estructura lleugera de fusta unida a un bust de fibra i amb els braços de drap per donar-los moviment. A les mans porta una espasa de joguet. Les joies son senzilles i representen la religió cristiana.
El nom va ser elegit en un procés participatiu entre els membres de l’Associació i prové de la plaça de la Vila on viuen aquests personatges.
BENARRAI
Adolescent moro, fill de la parella de gegants reis moros. Presenta una estructura lleugera de fusta unida a un bust de fibra i amb els braços de drap per donar-los moviment. A les mans porta una porra de joguet. Les joies son senzilles i representen la religió mora.
El nom va ser elegit en un procés participatiu entre els membres de l’Associació i prové d’una partida musulmana d’Ontinyent.
NOA
Xiqueta menuda jueva, filla de la parella de gegants reis jueus. Presenta una estructura lleugera de fusta unida a un bust de fibra i amb els braços de drap per donar-los moviment. A les mans porta un tirador de joguet. Les joies son senzilles i representen la religió jueva.
El nom va ser elegit en un procés participatiu entre els membres de l’Associació i és un nom d’origen jueu.