El que hem viscut esta vesprada a Ontinyent, durant la presentació de la Tartuga i la resta de cercavila no es pot descriure amb paraules.
Plaça i carrer major plens de gom a gom.
Gràcies a tot@s per acompanyar-nos.
Dos mil quinze és un any que haurem de guardar bé a la memòria. A l’octubre presentàvem l’Àguila d’Ontinyent a tota la població i ara és el moment de la Tartuga.
La Tartuga ja apareix en documents de l’Arxiu Municipal d’Ontinyent l’any 1609 on hi ha un apunt per una reparació de la figura. El text diu literalment: “72 sous i 10 diners al fuster Simeó Prats per adobar la Tartuga, Gigants e portar aquells, pintar los senyals y adreços per al Misteri d’Adam”.
Diguem, per tant, que es tracta d’una reparació, així que la Tartuga és anterior a la data esmentada. Segons l’estudi del Doctor en Geografia i Història i Arxiver Municipal Vicent Terol, dataria amb tota probabilitat de l’any 1580 i hauria estat construïda per l’escultor de València Lluís Monyós per a incorporar-la al Corpus ontinyentí.
Vistos els antecedents històrics, anem a centrar-nos en la figura que hem recreat i que presentarem el dilluns dia 7 de desembre, vespra de la Puríssima.
L’anomenem Tartuga perquè eixe és el nom amb què apareix referenciada en la documentació més antiga que hem trobat a l’Arxiu Municipal d’Ontinyent. És un mot que està molt estés arreu dels territoris on es parla la nostra llengua i que ja usaven literats com Jacme March o Bernat Metge. L’etimologia de la paraula ens retrotrau a una reducció de “tartaruga”, vocable present al castellà antic i que al mateix temps procediria de l’expressió llatina “tartarüchus”. La definició del mot llatí ens diu que és relatiu a ser habitant del Tàrtar o esperit infernal. Recordem que les tortugues habiten zones pantanoses, aiguamolls i fangars. Antigament una tortuga era considerada un element infernal per habitar en aquests medis i amagar-se sota terra.
Encara que no hem pogut accedir a cap descripció de la Tartuga, i molt menys a cap imatge, hem fet un procés de recerca sobre les “tartugues / tortugues” dins de l’anomenat bestiari festiu europeu. Constantment les trobem relacionades amb les “tarasques” i les “cuques-feres”. En definitiva, animals fantàstics de formes “monstruoses” que la majoria de vegades presentaven una closca de tortuga que es complementava amb potes de drac, cues de serp o d’alacrà, cara de lleó o antropomorfitzada, crins de cavall…
Als arxius de la Biblioteca Nacional de França hem localitzat un manuscrit que ens mostra la imatge més antiga que hem vist i que està datada a la ciutat de Lió en 1501. La descripció diu així: “I era més gros que un bou, més llarg que un cavall, amb boca i cap de lleó; dents esmolades com espases; escates grosses com banyes tallants; cabellera equina; llom punxegut com una destral; pits, potes i urpes d’ós; cua de serp; protegit, com una tortuga, per dos escuts amb forma de mitja lluna, un a cada costat”.
Amb la documentació facilitada per l’Associació de Gegants i Cabets, l’Ajuntament d’Ontinyent ha tingut a bé encomanar la construcció de la Tartuga d’Ontinyent a l’artista Dolors Sans, que ha fet ús d’una imaginació portentosa i ha demostrat una vegada més la seua bona mà artística.
La Tartuga d’Ontinyent ballarà, i ho farà al compàs de la magnífica partitura que ha composat el músic ontinyentí Ferran Sanchis i Gandia.
No ho oblideu: dia 7 de desembre de 2015, vespra de la Puríssima, a la Plaça Major, PRESENTACIÓ DE LA TARTUGA D’ONTINYENT. És una figura retrobada que ve a jugar també amb els xiquets i les xiquetes de la ciutat.
Us esperem a tots i a totes per fer més gran el patrimoni històric i festiu d’Ontinyent!!!
Hem tingut l'ocasió de gaudir de la vostra Tartuga diumenge passat a Alacant i ens va agradar moltíssim!! Al meu xiquet gran li feia molta por al principi però ara l'encanta. Torneu sempre que vulgueu a la Terreta.